sábado, 7 de mayo de 2016

1. Casus belli

Dels cavallers medievals, què en sabeu? Què significava ser cavaller i quins ideals representaven a l’edat mitjana?

El cavaller, era un guerrer a cavall de l’Europa medieval que servia al rei o a un altre senyor feudal per l’habitual pertinença d’una parcel·la de terra, tot i que també per diners. Oferien els seus serveis de protecció a canvi de privilegis, era una categoria social diferenciada i privilegiada.
En general, el cavaller era un home de noble cuna que, havent servit com patge i escuder, era després cerimonialment ascendit pels seus superiors al rang de cavallers. Durant la cerimònia l’aspirant solia prestar jurament de ser valent, lleial i cortès, així com protegir els indefensos. Hi ha quatre peculiaritats bàsiques que els distingeixen, les seves armes, el seu cavall, la seva dama i l’amor per la seva terra de naixement. Eren valerosos, galants, cordials, honestos i tenien qualitats i virtuts universals.
Per tot cavaller la justícia era molt important, buscar la veritat sobre qualsevol cosa, la generositat i la lleialtat també els identificava, per a contradir la habilitat de l’avarícia, per defensar els seus ideals, a l’Església –ja que normalment tenien una gran fe-, i els seus senyors – que no solien trair a no ser per l’amor d’una dama que normalment era la reina del seu rei, a la que servien i amaven.
En conclusió, els cavallers van ser persones que van dedicar gran part de la seva vida a la cercària de la veritat i la justícia pel poble medieval. Es guiaven per ideals i valors dignes d’imitar, lluitaven pels seus reis sense temor a l’enemic, al que amb gran bravura s’enforataven. Anaven en busca de grans aventures. A la vegada eren persones humils, que no presumien dels seus poders i riqueses, sinó que les utilitzaven per al be dels més desfavorits. Els cavallers posseïen una fe enorme en Déu, que els ajudava i els guiava pels camins i aventures que feien. Nobles amb gran valor i generositat.

Sabíeu que per formar part de la cavalleria calia superar una sèrie de proves? I si en fem una per endinsar-nos en el món cavalleresc?

Als set o vuit anys, els nens de classe noble eren enviats per a servir a patges a les cases de grans senyors. Allà les dones els ensenyaven els coneixements socials i començaven l’entrenament de les armes i de l’equitació. Als 14 anys passaven a convertir-se en escuders, aprenents de cavallers. Cada escuder s’assignava a un cavaller que devia prosseguir l’educació del futur, li ensenyava l’art de la llança, l’espasa i l’arc, a creure en tot el que l’Església li ensenya, a no retrocedir davant l’enemic, a no mentir i a ser fidel a la seva paraula, a avorrir qualsevol deslleialtat i a ser generós. La resta de formació de l’escuder, consistia a realitzar jocs, a aprendre a llegir, a escriure i a estudiar música, ball i cant. Als 21 anys, l’escuder podia ser designat com a cavaller. 

Algunes de les proves que participaven els cavallers eren les següents:
  • Tornejos medievals. Es barallaven dos cavallers per divertir la cort i ciutats amb molta població. Eren competicions de cavalleria d’entre l’Edat Mitjana i el Renaixement. 
  • Ponts. Un cavaller havia de guardar un pont i prohibir el pas a qui volgués creuar. Aquell que volia creuar l’havia de guanyar en un enfrontament. 
  • Justa. A diferència dels tornejos, les justes sí eren enfrontaments reals en què utilitzaven armes veritables, ofensives i defensives, perquè en els tornejos normalment eren armes simulades. 
Variopintamos xtec.cat (http://blocs.xtec.cat/variopintamos/2008/12/29/els-jocs-la-gastronomia-els-cavallers-la-vestimenta-les-joies-i-els-castells-al-romanc-de-tristany-i-isolda/)



Esbrineu els noms de la llista següent que pertanyen a cavallers reals o ficticis, i aquells que corresponen a personatges històrics o literaris:

Prepareu un cartell o una infografia amb text i imatges, en què representeu les fites d’un dels cavallers que més us hagi cridat l’atenció
Hem triat Sant Jordi!



2. Ars amandi

Al rerefons del Tirant lo Blanc hi ha referències clàssiques sobre l’amor, que van ser font d’inspiració per a Joanot Martorell. Destrieu-les i relacioneu cada títol amb l’autor corresponent:



Al fragment del poema LXXXVII d’Ausiàs March, que reproduïm a continuació, el poeta distingeix tres tipus d’amor en una classificació semblant a la d’Estefania. Amb quins mots qualifica les variants de l’amor i com són les relacions amoroses que implica cadascuna?

Tot entenent amador mi entenga,
puys mon parlar de amor no s’aparta,
e l’amador qu·en apetit se farta,
lo meu parlar no·m pens que bé comprenga.
Tres amors són per on amadós amen:
l’u és honest, e l’altre delitable;
del terç me call, qu·és lo profit amable,
per que·ls amants lurs amants no reamen.
Los dos hunits en nós se poden pendre,
si lurs dos fochs han loch en nós d’encendre.

Els tres amors són l’honest, el delitable i el profitós.
  • L'amor honest és l'amor sincer (veritable) entre l’home i la dona (no carnal) al qual ell aspirava ja que era l’únic que podia donar felicitat a l’ésser humà. 
  • L'amor delitable és el contentament dels sentits, el plaer de la carn, que desapareix un cop és satisfet. 
  • L'amor profitós és el que es dóna quan un gentilhome "o cavaller d'antic llinatge e molt virtuós" estima una donzella per treure'n algun tipus de profit (social o econòmic). 
Literatura catalana: (http://literaturacatalanablog.blogspot.com.es/2009/11/treball-tirant-lo-blancamor.html) Última visita: 10/05/16
A continuació us presentem quatre personatges de la novel·la. Llegiu els fragments amb atenció i deduïu qui és qui.
 

El millor exemple per il·lustrar la tècnica de la descriptio puellae és l’1, el 2, el 3 o el 4? Justifiqueu la resposta.
Primerament, definirem el concepte descriptio puellae per tal d'entendre a què es refereix.
És un tòpic literari que descriu la idealització de la dona utilitzat sovintment en la literatura medieval i el Renaixement.
Per tant, el millor exemple és la número 3 perquè ens defineix perfectament l'ideal de la dona durant l'etapa medieval: ulls blaus i cabells rossos, a més d'altres trets que havien de ser perfectes.

Bibliografia: Classe de Català

viernes, 6 de mayo de 2016

3. Llegim Tirant lo Blanch

Cal fer un calendari de Lectura que puguem assumir:
Els dies de color vermell són els que hem pogut treballar i el verd és el dia d'entrega.
Hem llegit els capítols per al dia 28 d'abril (i fins i tot es que no ens corresponien!).


Parar atenció al vocabulari nou i definir els mots més difícils en un document col·laboratiu.
ENLLAÇ AL VOCABULARI
https://docs.google.com/document/d/1JmMdCn_mngtEV8vh0sY_hmQqofzG9hiGCWbUVY0uf3k/edit

Escriure, en el mateix document col·laboratiu, un resum dels capítols que els pertoca. Hi ha l’opció de fer un curtmetratge sobre el que llegiu, compte amb la feina que suposa. En el cas que estigui ben fet puntuarà més que qualsevol altra forma de presentació. L’objectiu és que ens expliquem el llibre que tenim entre mans.

ENLLAÇ ALS RESUMS DEL LLIBRE

ENLLAÇ ALS CURTSMETRATGES
Fer un seguiment del ritme de lectura del grup i comprovar que tothom llegeix al mateix temps els capítols pactats. Caldrà repartir càrrecs: 

Coordinador i secretari: Gerard

Secretari / corrector lingüístic: Jennifer

Responsable tic i presentació: Sílvia

4. Cens dels protagonistes

Feu-ne un cens de personatges i elaboreu-ne un esquema de cadascun. Seguiu aquest model, que haureu de completar durant la lectura:

 Com és l’evolució dels personatges al llarg de la història? Us sembla versemblant?
En general, l’evolució dels personatges ens sembla correcte en tant els fets que succeeixen.
Tirant és una persona molt tímida en els temes de relacions socials i de l’amor que al llarg de la història s’apropa a poc a poc a Carmesina gràcies a l’ajuda de Diafebus i Estefania, per exemple, de forma que va superant la seva por.
El mateix passa amb Diafebus. S’entén bé amb totes les donzelles de palau però no s’hi apropa tant a Estefania durant els primers capítols. Un cop Estefania s’obre (referint-nos als temes de sentiments), Diafebus treu pit i li fa una oferta amb dues propostes: casar-se amb ella o no tornar-lo a veure.
De Carmesina podem dir que al principi era una nena molt innocent que a causa de les paraules de Diafebus va enamorar-se bojament de Tirant, sense haver parlat molt amb ell. És una noia que sobreposa els sentiments de Tirant als seus, ja sigui dolor o felicitat. Al llarg de la història veiem que segueix sent una persona molt crèdula perquè creu fàcilment a la Viuda Reposada sobre que Tirant parla malament sobre ella.
Referint-nos a l’Emperador, veiem que és una persona que confia molt en les persones, ja sigui Tirant com Diafebus, i estima molt a l’Emperadriu (la seva dona) i a Carmesina (filla). Tot i així, en el capítol 230 i segons les paraules de la donzella Plaerdemavida, l’Emperador no estima tant, com ell diu, a l’Emperadriu sinó que desitja carnalment a Plaerdemavida. És una evolució negativa perquè d’aquí sorgeix el pecat.
De l’Emperadriu no podem dir gaire perquè és una muller que no apareix en gaires diàlegs. Únicament podem dir que és una muller trista que sent molt la pèrdua del príncep, el seu fill.
Finalment, el que no acabem d’entendre és el fet que la Viuda Reposada primerament odii a Tirant però, després de curar-li les ferides d’una batalla, s’enamori d’ell. És a dir, no entenem què ha pogut passar per a què hi hagi hagut aquest canvi tan dràstic.

Compareu els personatges de Plaerdemavida i la Viuda Reposada: quines similituds i quines diferències observeu entre totes dues?


Quins personatges reïxen i quins no? Per què?

Els personatges que reïxen són Diafebus i Estefania (es casen), Hipòlit (aconsegueix casar-se amb Plaerdemavida), l'Emperador i l'Emperatriu.
Els personatges que no reïxen són principalment Tirant i Carmesina perquè moren.
La Viuda Reposada, no sabríem dir si triomfa o no perquè viu igual que al principi però amb odi. Per tant, la classifiquem en els personatges que no reïxen perquè no aconsegueix evolucionar positivament.

5. En el punt de mira, i en el del mirall

Per parelles del grup, completeu el següent esquema sobre els moments de l’obra en què destaca el joc de perspectives. Tingueu en compte els tres episodis esmentats abans, i aporteu altres exemples similars que trobareu durant la lectura:





Compartiu amb l’altra parella del vostre grup els vostres esquemes i reflexioneu en grup: què aporta el perspectivisme als episodis amorosos de Tirant lo Blanc?, considereu que els empobreix o que els enriqueix?

El perspectivisme aporta una gran qualitat al text perquè mitjançant aquests jocs de mirades podem extreure més conclusions que no pas que si no en tingués. Gràcies a les perspectives, podem participar-hi nosaltres també perquè el lector hi intervé. Per exemple, en el cas en què Plaerdemavida explica a Estefania el que veu pel forat el que fan els quatre. Estefania només riu i s'ho passa bé però el lector entén que els ha enxampat i ha vist tota l'escena. Per tant, podem dir que enriqueix.

6. Textura discursiva

Detecteu si els fragments següents pertanyen a un registre culte o popular:

1. «—Ai, llit! I qui us ha vist i us veu ara, que esteu sol, sense companyia, sense servir de res! ¿On és aquell que estava aquí quan jo somiava? I em va semblar que m’aixecava amb camisa del llit, i vaig acostar-me a aquell forat de la porta, i vaig mirar tot el que fèieu.» 

a) Registre culte
b) Registre popular 


2. «—Amor és condició natural a la naturalesa humana, perquè diu Aristòtil que totes les coses desitgen el seu semblant. I encara que a vós us sembli un cosa dura i estranya estar sotmès a l’amor, podeu creure de veritat que ningú no pot resistir-s’hi.» 

a) Registre culte
b) Registre popular 


3. «—Cavaller virtuós, em compadeixo molt de vós, pel mal que us veig passar, i per això us demano que em vulgueu dir quin mal o quin bé sent la vostra virtuosa persona. Perquè d’aquest mal jo per amor a vós me’n puc quedar la meva part. I si és un bé, jo estaré molt contenta que us el quedeu tot. Així que feu-me la gràcia de voler-m’ho dir de seguida.» 

a) Registre culte
b) Registre popular 


4. «—Ai, filla de mal pare! —va dir l’emperadriu—, això em dius? —I es va girar cap a l’emperador—: I vós, beneit, ¿per què voleu una altra dona, per poder anar-la tocant amb l’espasa plana, i no clavar-l’hi? ¡Mireu que mai cap donzella s’ha mort de tocar-la amb l’espasa plana!» 

a) Registre culte
b) Registre popular


5. «¡I mentrestant, canteu belles sirenes, els mals tan grans que sentiu a la terra! ¡Canteu planyent la mort d’ell, que semblava un fènix entre els vius! ¡Que els animals udolin, que s’aturin els cants melodiosos dels ocells i que se’n vagin a viure a les selves deshabitades!» 

a) Registre culte
b) Registre popular 


6. «—Dama gentil, quina sort tinc que la primera que m’he trobat sigui la vostra mercè. Us estaria molt agraït si la vostra benevolència admetés el que us demanaré. Em tindria per un home venturós si la fortuna em fos tan favorable que em volguéssiu fer digne de poder-vos ser el servidor més proper, per bé que no en sigui digne ni m’ho mereixi, vista la gran bellesa, gràcia i dignitat que la vostra mercè posseeix.»

a) Registre culte
b) Registre popular 

7. Escenes amoroses

Durant la lectura, confeccioneu un recull amb totes les metàfores i símbols que fan referència a l’amor, l’enamorament o l’acte sexual. Agrupeu-los segons l’àmbit al qual pertanyen:

  • Bèl·lic
“Tirant va menjar molt poc i va beure moltes llàgrimes seves, i se n’adonava, amb raó, que desitjava algú d’una categoria massa alta per a ell. Però va dir:
- Ja que això ha començat avui, ¿quan voldrà Déu que jo pugui tenir la victòria?” Cap. 119
“Tirant no va poder menjar. I els altres es pensaven que havien perdut la gana per culpa de la mar. I Tirant sentia tanta passió que es va aixecar de la taula i se’n va anar a sospirar en una cambra.” Cap. 119

“Tirant va dir:
- Senyor, la vostra majestat ha de saber que tot el meu mal és de mar, perquè els vents d’aquesta terra són més fluixos que els de ponent.
La infanta va contestar abans que l’emperador parlés:
- Senyor, la mar no fa mal als estrangers, si són com cal, al contrari: els dóna salut i llarga vida -mirant sempre a la cara a Tirant, somrient perquè Tirant veiés que ella l’havia entès.” Cap. 119

“Ni es pensi la vostra persona celestial que hem vingut per posar-nos a prova en combats d’armes, que ja ens hi hem posat moltes vegades [...] I si guerres o batalles es fan, tot serà per amor i contemplació vostra.” Cap. 119
  • Fruiter:
“Com que havien estat amb les finestres tancades, feia tanta calor que estava mig descordada, ensenyant les dues pomes de paradís dels pits, que semblaven cristallines.” Cap. 118
  • Vegetal
“Tirant va haver vist molt bé la bellesa excepcional de la infanta, i el seu pensament va dedicar-se a recordar totes les dones i donzelles que havia vist, i va dir que mai no havia vist ni esperava veure’n una altra de tan agraciada per la natura com ella, [...] I fixant-se en les proporcions que tenia la seva persona femenina i delicada, es veia que la naturalesa havia fet el màxim, que en general no havia fallat en res.” Cap. 119
  • Animal
“Amar és condició natural a la naturalesa humana, perquè diu Aristòtil que totes les coses desitgen el seu semblant. [...] Per això, capità senyor, com més savi és un home, més ha d’amagar els impulsos naturals i no deixar veure per fora la pena i el dolor que està passant.” Cap. 119


Després, analitzeu tres metàfores i símbols en una fitxa que inclogui aquests aspectes:
  • Explicació del significat
  • Connexió amb la història literària
  • Exemple a la novel·la
  • Una imatge representativa del món de l’art


Compartiu les fitxes amb tota la classe i resumiu-les en una presentació col·laborativa. (feina dels coordinadors de cada grup)

8. Núvol de paraules


Escriviu, en parelles, tots els mots que se us acudeixin per definir un personatge de Tirant lo Blanc. Prepareu una endevinalla visual com la següent, sense indicar-ne el nom:

De qui parlo?
De Plaerdemavida.

El nostre cor :D

Amb ajuda de http://www.nubedepalabras.es/

9. GPS a l’antiga

Quants països i ciutats s’esmenten a la novel·la? Feu un recompte, distingiu els espais reals dels ficticis, i .situeu en un mapa les passes del cavaller Tirant lo Blanc.
Constantinoble (Cap 117): És un espai fictici actualment perquè Constantinoble ja no hi existeix, ara és Turquia.
Anglaterra (Anterior aquesta novel·la, surt esmentada al cap 119): Espai real tot i que no surt en "Episodis amorosos"
Sicília (Anterior aquesta novel·la, surt esmentada al cap 127): Espai real tot i que no surt en "Episodis amorosos"
Macedònia (Cap 145-146): Espai real
Castell de malveí (cap 145-146): Espai fictici
Egipte (Cap 147-161): Espai real

Un cop tingueu la llista, confeccioneu un mapa col·laboratiu. Marqueu amb una etiqueta els indrets, afegiu-hi una fotografia, cites relacionades amb l’obra i altra informació adient. Us heu de repartir els indrets.

Suscribirse a: Entradas (Atom)