Dels cavallers medievals, què en sabeu? Què significava ser cavaller i quins ideals representaven a l’edat mitjana?
En general, el cavaller era un home de noble cuna que, havent servit com patge i escuder, era després cerimonialment ascendit pels seus superiors al rang de cavallers. Durant la cerimònia l’aspirant solia prestar jurament de ser valent, lleial i cortès, així com protegir els indefensos. Hi ha quatre peculiaritats bàsiques que els distingeixen, les seves armes, el seu cavall, la seva dama i l’amor per la seva terra de naixement. Eren valerosos, galants, cordials, honestos i tenien qualitats i virtuts universals.
Per tot cavaller la justícia era molt important, buscar la veritat sobre qualsevol cosa, la generositat i la lleialtat també els identificava, per a contradir la habilitat de l’avarícia, per defensar els seus ideals, a l’Església –ja que normalment tenien una gran fe-, i els seus senyors – que no solien trair a no ser per l’amor d’una dama que normalment era la reina del seu rei, a la que servien i amaven.
En conclusió, els cavallers van ser persones que van dedicar gran part de la seva vida a la cercària de la veritat i la justícia pel poble medieval. Es guiaven per ideals i valors dignes d’imitar, lluitaven pels seus reis sense temor a l’enemic, al que amb gran bravura s’enforataven. Anaven en busca de grans aventures. A la vegada eren persones humils, que no presumien dels seus poders i riqueses, sinó que les utilitzaven per al be dels més desfavorits. Els cavallers posseïen una fe enorme en Déu, que els ajudava i els guiava pels camins i aventures que feien. Nobles amb gran valor i generositat.
Sabíeu que per formar part de la cavalleria calia superar una sèrie de proves? I si en fem una per endinsar-nos en el món cavalleresc?
Als set o vuit anys, els nens de classe noble eren enviats per a servir a patges a les cases de grans senyors. Allà les dones els ensenyaven els coneixements socials i començaven l’entrenament de les armes i de l’equitació. Als 14 anys passaven a convertir-se en escuders, aprenents de cavallers. Cada escuder s’assignava a un cavaller que devia prosseguir l’educació del futur, li ensenyava l’art de la llança, l’espasa i l’arc, a creure en tot el que l’Església li ensenya, a no retrocedir davant l’enemic, a no mentir i a ser fidel a la seva paraula, a avorrir qualsevol deslleialtat i a ser generós. La resta de formació de l’escuder, consistia a realitzar jocs, a aprendre a llegir, a escriure i a estudiar música, ball i cant. Als 21 anys, l’escuder podia ser designat com a cavaller.
Algunes de les proves que participaven els cavallers eren les següents:
- Tornejos medievals. Es barallaven dos cavallers per divertir la cort i ciutats amb molta població. Eren competicions de cavalleria d’entre l’Edat Mitjana i el Renaixement.
- Ponts. Un cavaller havia de guardar un pont i prohibir el pas a qui volgués creuar. Aquell que volia creuar l’havia de guanyar en un enfrontament.
- Justa. A diferència dels tornejos, les justes sí eren enfrontaments reals en què utilitzaven armes veritables, ofensives i defensives, perquè en els tornejos normalment eren armes simulades.
Variopintamos xtec.cat (http://blocs.xtec.cat/variopintamos/2008/12/29/els-jocs-la-gastronomia-els-cavallers-la-vestimenta-les-joies-i-els-castells-al-romanc-de-tristany-i-isolda/)
Esbrineu els noms de la llista següent que pertanyen a cavallers reals o ficticis, i aquells que corresponen a personatges històrics o literaris:
No existeix la paraula "cuna". Bona entrada
ResponderEliminar